Alguns aspectes NO nutricionals de la llet

En l'actualitat, la gran majoria de professionals de la salut desconeixen el funcionament de la lactància materna i encara que en general tots són conscients de l'evidència científica i són conscients que la llet humana sempre "és millor", són molts els que només valoren els components nutricionals: "si el bebè augmenta de pes, se li veu sa i està feliç significa que la llet li està nodrint", però hi ha un aspecte molt important en la llet materna que va més enllà dels seus beneficis nutricionals.

Alguns components de la llet humana són capaços de protegir contra les infeccions d'oïda, del sistema respiratori, del sistema urinari, pell i sistema gastrointestinal del bebè, per la qual cosa si tenim en compte la incidència d'aquest tipus de processos en els bebès i les seves conseqüències s'evidencia que els beneficis no només són nutricionals, doncs la infecció suposa una de les causes de major risc de mortalitat en la infància.

Ara, avmés, coneixem que la llet materna ha evolucionat en la seva composició per interferir amb les infeccions.
Lactosa: Un dels components més importants en la llet materna és la lactosa, un carbohidrat amb una importància vital, doncs a més de que l´intestí la digereix molt fàcilment afavoreix la colonització del còlon amb bacteris que impideixen la colonització amb patògens (agents externs nocius), no així la llet de VACA que afavoreix la caolonització d´aquests patògens.
ALLETAMENT Y SALUD ORAL

La lactància també comporta una sèrie de beneficis per a la salut oral dels nostres bebès.

• Els teixits tous modelen els teixits durs, és a dir, els moviments dels llavis i el contorn facial del beu en ser alletat afavoreixen l'exercització dels músculs i un òptim desenvolupament de les estructures facials i mandíbula, per la qual cosa pot minimitzar la necessitat de teràpia d'ortodòncia en el futur.
• Caries dental: La llet materna conté lactoferrina, un enzim antibacterial que fa inaccessible la invasió per microorganismes. A més, al 1999 es va desenvolupar un estudi (*) que va determinar que la llet humana, per si mateixa, no és un factor cariogénic. En aquest estudi es va comprovar que els nens alletats durant només 3 mesos van presentar un significatiu augment de càries que aquells que ho van anar durant llarg temps.

A més de tots els beneficis no nutritius esmentats, cal destacar per acabar que les hormones que es produeixen amb l'alletament (oxitocina, prolactina, endorfines...) afavoreixen la conducta materna de qualsevol mamífer amb les seves cries pel que no és un tema banal la importància dels components no nutritius que trobem en la llet materna.

(*) (Pamela E.Erickson Investigacion of the roled human milk in caries development. Pediatric Dentristy, 1999 21) (2)Mar-Apr) 86:90

Com es produeix la llet materna? Quins factor hi intervenen?

Podem definir l´alletament com aquell procés interactiu que es dona entre la mare i el nadó. Es la succió allò que fa funcionar aquest mecanisme, per la qual cosa podríem dir que la llet es produeix per la succió i el buidat freqüent del pit.

En aquest complex sistema hi intervenen tres factors principals:

• Sistema de control central (cervell): L´impuls nerviós que es proueix amb la succió va a  la hopòfisi del cervell de la mare produïnt les dues hormones responsables de la producció de llet: la prolactina i la oxitocina.

• Sistema de control perifèric (Pit): Aquest sistema de control té a veure amb una proteïna present a la llet materna anomenada FIL (Feedback Inhibitor of Lactation/Factor Inhibidor de la Lactació) Si el nadó mama molt i amb molta freqüència aquest inhibidor sortirà del pit i es produirà més llet. En canvi, si l´infant mama poc l´inhibidor es queda i cada vegada es va produïnt menys. Aquest mecanisme explicaría per què si un pit no és succionat deixarà de produïr llet.

• El nadó: És l´infant qui regula la quantitat i la qualitat de la llet a cada moment, ja que és ell qui estimula el pit.